Amb la meva ombra sempre al meu costat

Cementiri de paraules
és a estones el meu cap
el meu cor un muscle a la deriva
qui dels dos té la veritat.

I en les nits de plaer solitari
quan ja no us trobi a faltar
aniré sota la pal.lida lluna
amb la meva ombra sempre al meu costat.

He malgastat set vides buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida que encara no he trobat.

Pujaré aquella muntanya amb tu
on el temps es pot parar
em perdré amb la mirada plena
en els llocs on m´he somniat.

La meva ombra sempre m'acompanya
és el fidel animal
que si li escupo mil cops a la cara
calla i accepta la nostra amistat.

He malgastat set vides buscant el que he anhelat
Vaig buscant una sortida que encara no he trobat

Em sento el mirall de les vostres promeses
aquelles que encara ningú no ha trencat
i quan per fi perdi tota esperança
tindré la meva ombra i la soledat.

I potser en comptes de pujar una muntanya,

viatjaré cap a una illa,

y si mai tinc por que les aigües se m'emportin

comptaré amb el meu globus

que segur que em salvarà.

Para esa sombra y ese espejo

que en noches de placer solitario siguen estando ahí.