viatjant..

I ara amunt i ara abaix, i ara altre cop amunt i ara altre cop abaix... I comença a marejar-me el viatge i no sé quan podré baixar del tren. De totes maneres, crec que val la pena pels meravellosos paisatges dels què estic gaudint. Però.. i si tanco els ulls i em quedo adormida el que queda de viatge? Em perdria les meravelloses vistes, sí, però arribaria al final sense haver-me agobiat del llarg viatge... Crec que hauré de sopesar que és el que més em convé.

Als meus fars...

De vegades el món sembla enfosquir-se, però potser la llum està més a prop del que pensem. Potser no és el món qui s'ha enfosquit, potser és que simplement hem tancat els ulls. Potser, aleshores, només cal obrir-los una mica per veure-ho tot més clar.

Gràcies per continuar allà.