Creo que en esta vida todos somos, en cierta medida, un poco narcisistas. Quien más, quien menos, todos nos creemos alguna vez el centro del universo. Y no es que sea malo, simplemente no hace falta llegar a ciertos límites. Puedes tener información privilegiada (información que por error haya llegado a tus manos), puedes incluso tener alguna razón basándote en las palabras de alguien que resulta no estar en sus cabales...pero...no cal passar-se. And I miss you like the deserts miss the rain... m'ho reservo. Tots els de Bon Jovi potser, però aquest...realment és algo que mai no arribarem a saber. Oooh! I can't wait to get next to you! jajaja. S'ha d'anar amb peus de plom en aquesta vida, ja que si no la gent pensa coses que no són. I per molt que diguin no és tot en conya, ni la meitat ho és! quan escriguis alguna cosa mira-ho bé abans d'enviar-ho, abans de publicar-ho...¬¬ clar que, després si la gent et pren el pèl de mala manera: no no ho llegit, esborrat. I després de mesos: tinc informació privilegiada. ¬¬ Algun dia la truita es girarà, i qui riu l'últim riu millor (expressió cutre també, cert). I és tan fàcil enamorar-se de mi, però tant! Noooo, no voldria prendre't el lloc, jo segueixo en la meva línia de negativisme que de narcissistes ja en tenim prous. jajaja.
El narcissisme no és dolent, en certa mesura, però tranquilitat, que tot té solució.
No hay comentarios:
Publicar un comentario